Tomo VI del Censo Español executado de Orden del Rey · 1787
El primer cens estadístic complet d'Espanya construït sobre criteris uniformes. Aquesta web fa cercable el volum balear, publicat en facsímil per l'INE l'any 1986.
José Moñino, comte de Floridablanca, va impulsar l'any 1787 un cens pensat per donar al govern una radiografia administrativa i demogràfica del regne. A diferència del cens d'Aranda (1768), pensat com a recompte parroquial, el de Floridablanca recull per a cada poble la categoria administrativa (vila, lloc, aldea, despoblat, coto rodó, arraval, parròquia, ciutat), l'autoritat (alcalde ordinari, pedani, governador, corregidor…), la jurisdicció (realenga, senyoriu eclesiàstic, senyoriu secular) i la població desagregada per estat civil, grup d'edat i ocupació.
El volum balear documenta 111 pobles distribuïts en tres partits (Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera) i ofereix la llista detallada de convents de frares i monges, hospitals i centres benèfics. La capital, Palma, hi consta amb una població de 34.073 habitants i 7.465 d'ells entre 25 i 40 anys — un detall que cap font anterior permet creuar.
Cada un dels 111 pobles és consultable amb la seva fitxa: dades administratives, distribució demogràfica completa (sexe × estat civil × grup d'edat), tots els oficis declarats, comunitats religioses i hospitals. La pestanya Demografia presenta els 20 pobles més grans i la composició per illa. La pestanya Comunitats religioses llista tots els convents documentats. El Comentari reprodueix la nota original del 1787 sobre l'organització judicial de l'arxipèlag.
Instituto Nacional de Estadística (1986), Censo de 1787, «Floridablanca». Tomo VI: Provincia de Baleares. Madrid: INE. Facsímil basat en l'original conservat a la Biblioteca de la Real Academia de la Historia. El present projecte n'extreu el contingut mitjançant OCR de visió (Claude Sonnet 4.6) i l'organitza en una base de dades relacional pública.
L'INE publica el facsímil sencer de 1986 com a sèrie de PDFs organitzats per regió actual. El volum processat aquí és el Tomo VI; els altres es publiquen amb la mateixa organització:
Materials complementaris:
Els noms dels pobles que apareixen són els que figuren a l'edició facsímil de l'INE (1986), en castellà i amb la normativa toponímica administrativa d'aquell moment. La grafia oficial catalana actual pot ser diferent en molts casos. Per exemple: Andraitx (1986) → Andratx, Lluchmayor → Llucmajor, Pollensa → Pollença, Buñola → Bunyola, Mahón → Maó, Valldemosa → Valldemossa, Santañy → Santanyí, Estellenchs → Estellencs, Puigpunent → Puigpunyent, Campos del Puerto → Campos. La columna "Nom (1787)" reprodueix la forma històrica original tal com apareix al Nomenclàtor del cens.
… pobles · partits judicials de Palma, Inca, Manacor.
… pobles · governador a Ciutadella, alcaldes anuals.
… pobles · tot realenc, quartons històrics.
| Cod | Nom (1986) | Nom (1787) | Cat. | Juris. | Autoritat | Partit | Habitants |
|---|
Els 32 pobles que aporten dades demogràfiques completes sumen … habitants. La pestanya ordena l'arxipèlag per mida, mostra la piràmide d'edat × sexe, l'estructura matrimonial per cohort, el quocient de masculinitat per poble, i una taula d'indicadors derivats amb les notes acadèmiques de fiabilitat de Juan Vidal (1987).
Dades de la Taula 3 del cens (població en habitatges familiars, classificada per estat civil, edat i sexe). Els grups d'edat són els que apareixen impresos al facsímil INE.
Per a cada grup d'edat, barres divergents (varons a l'esquerra, dones a la dreta), normalitzades al 100% i partides en solters / casats / vidus. Es veu el salt de "solter" a "casat" entre 16-25 i 25-40 (edat típica de matrimoni), la viduïtat femenina acumulada a >50 (per mortalitat masculina diferencial), i detalls com el celibat clerical (varons >50 mai casats).
Homes per cada 100 dones, calculat sobre la població en vivendes familiars de la Taula 3. Una barra a l'esquerra indica majoria femenina (longevitat, indústria tèxtil, pèrdua masculina per migració); a la dreta, majoria masculina (treballs físics intensos, guarnicions militars, salines).
Indicadors calculats a partir de les Taules 3 i 4 del cens. Clic damunt una capçalera per ordenar (ascendent / descendent). Hover damunt la capçalera per veure la definició. Clic damunt una fila per obrir la fitxa del poble.
| Poble | Pob. | Edat | Masc. | Dep. | %Víd | Fert. | F.matr. | Env. | %Cel.V | %Agr |
|---|
Juan Vidal, J. El censo de Floridablanca en las Islas Baleares, dins "La Población española en 1787. II Centenario del Censo de Floridablanca", Congreso Histórico, INE, Madrid 1991, pp. 567-593. Anàlisi acadèmica canònica del nostre mateix cens. Tres reserves documentades aplicables a aquesta web:
Validació quantitativa: les agregacions de la nostra base de dades coincideixen amb les que Vidal va calcular sobre el mateix cens, en els tres partits i tots tres indicadors canònics — índex d'envelliment (Mallorca 0,471 vs 0,47; Menorca 0,333 vs 0,32; Eivissa-Formentera 0,258 vs 0,25), fecunditat matrimonial (1,59 / 1,51 / 1,73) i quocient de masculinitat (101 / Eivissa 102). Les divergències residuals no superen el 4% i s'expliquen pels propis defectes del cens documentats per Vidal (Ciutadella, possible subcens a Menorca). Les tres reserves anteriors són sobre la font, no sobre la nostra extracció.
Distribució de la població activa declarada al cens entre les ~25 categories professionals que arreplegava Floridablanca. Treu a la llum la diferenciació funcional de l'arxipèlag: Palma com a centre militar-administratiu, Maó com a port mercantil, l'interior mallorquí dominat per llauradors i jornalers.
Distribució de la població activa declarada (menors i sense professió exclosos) entre set agregats canònics. En mode "Composició" totes les barres ocupen el 100% i mostren la proporció interna; en "Valors absoluts" la llargada és proporcional al total d'actius del poble (Palma ≈ 20.300, escala màxima).
Per a cada un dels set agregats canònics, els cinc pobles que concentren més efectius. Mostra la geografia funcional de l'arxipèlag: alguns oficis (fur militar, noblesa, comerç) són gairebé monopoli de la capital, mentre que d'altres (pagesia, artesania de manufactura) tenen una distribució més repartida.
Suma de cada professió a través dels ~30 pobles amb dades de la Taula 4. Els jornalers (22.727) i els llauradors (10.691) dominen — el cens fotografia una societat encara majoritàriament agrària.
Convents de frares, convents de monges i altres cases de religió (eremites, beateris) documentats al cens. Cinquanta anys abans de la desamortització de Mendizábal (1836), aquesta era la geografia del clergat regular balear.
Una síntesi en català dels fets numèrics que apareixen al comentari editorial que INE va incloure al facsímil de 1986 (p. 5631) — el text original, escrit per INE, no es reprodueix verbatim. A continuació, la nota original del Nomenclàtor de 1787 reproduïda al peu de la relació de pobles d'Eivissa (p. 328), que és domini públic.